lunes, 13 de junio de 2011

DIGES-ME DÍA

Diges-me dia, de nou ens hem trobat.
Jo en tinc molta pena, perquè no volia,
però el ulls oberts i el bàtecs sense cesar.
Diges-me dia, ¿què es el que vols de mi?.

Diges-me dia, tinc el cor obert però buit.
La meua sang circula per les meuves venes,
els meus pensaments no son gens bons.
Diges-me dia, ¿perquè me en vols encara?.

Diges-me dia, ¿tant costa desfer-se de la vida?.
No tinc intenció de viure però no tinc valor.
La meua debilitat es cada dia més forta,
i els meus pasos, deixan de ser-lo, amb intenció.

Diges-me dia, ¿com se troba la valentia?
Encara que no vull veure el dia, me falta valor,
perquè jo sobre en este món en el que la gent val,
mes no tinc intenció de viure molt més.

Diges-me dia, ¿qué faig jo un altre dia?.
Tot es fosc encara que ixca el sol.
Tot es angoixa encara que no tinga motius.
Tot es una lluita que no em deixa alcançar cap son.

Autora: Rosa Mª Villalta

No hay comentarios:

Publicar un comentario