sábado, 11 de junio de 2011

ESTIMADA MORT

Estimada mort, te busque i no te trobe;
quan estàs a punt de ser meua,
jo, amb por en el meu cos, et rebutge,
mes no tinc el valor de me dugues amb tu.

Estimada mort, ja son molt anys, amb dolor,
i no te consegueix posarte en el me cor.
Sí, apenada i trist estic en la meua vida,
i, sense causa ninguna, vull que sigues mia.

Estimada mort, apenas ja no tinc paraules,
apenes respire perque m'alce sense voler,
mes no per això puc dir adéu a la vida,
perque ella em persegueix y me fa malícia.

Estimada mort, no te allunyes de mi per favor,
que tinc por d'esta vida i no m'agrada gens ni mica;
espere prompte la teua arribada amb agoixa,
i me dones la mà per a que en tu me vaya sense dolor.


Autora: Rosa Mª

No hay comentarios:

Publicar un comentario