sábado, 11 de junio de 2011

JA NO TINC...

Ja no tinc esperances ni alegria;
no sé quin es el meu dó per a viure;
no sé quina classe de pensament tindre,
per a vore la vida amb un somriure i energia.

Ja no tinc cap emoció que me unixca;
cap tipus de seguretat que me assolisca;
una mica de valor per a afrontar el dia,
una gran força que faça de mi el que caldría.

Ja no tinc l'esperança de millora,
tants d'anys lluitant per ser una altra persona;
ja no tinc forces per a vore el dia a dia,
doncs es el meu mal qui no sap donar color ni sonrisa.

Ja no tinc les condicions per a seguir vivint,
ni tan sols respire tranquila de veure un altre dia,
ni tan sols puc pensar el que fer ara mateixa,
perque ja no tinc res a vore ni tan siquiera queixa.

Ja no tinc ni mai he tingut valor ni destresa,
mai he sabut fer les coses per mi matexia,
he donat el pasos i he caminat sempre indecisa,
i, així está ara el meu cor y la meua tristessa.

Ja no tinc ni mai he tingut ganes de viure,
mes, encara més intens, es el sentit de la mort,
mes, encara me falten forces per a agarrarla,
y deixar per a sempre este món amb molt de dolor.

Autora: Rosa Mª Villalta

No hay comentarios:

Publicar un comentario