sábado, 11 de junio de 2011

QUAN L'AMOR JA NO ESTÀ EN MI

Amor, voldría que no me deixares,
encara que sóc jo la que m'en vaig,
no plores per la meua inexistència,
perquè la meua vida no té cap sentit.

Amor, entre el meus braços estigueres,
mes els nostres dubtes s'endugeren,
mes ja no vull amor encara que siga bó,
perquè ninguna llum encén la meua esperança.

Amor, estigueres molt a prop en el meu cor,
mes ja no te tinc i aixó me fa caure,
perquè ja no sent res per la meua vida,
i no puc amar ni assolir ninguna fantasia.

Amor, me he enganyat pensant que te tindria,
més te busque i estàs molt lluny de mi,
a molta distància, en un lloc que no te trobe,
mes, per favor, amor, jo vaig voler tindre'm en mi.

Amor, buida estic i per això no vull viure,
no vull una vida buida i sense cap admiració,
mes cada volta més llunyana estic de l'alegria,
mes cada volta estic més a prop de la mort.

Amor, m'agradaria trobarte ja en el meu cor,
sentir en el meu bàtec una mica del teu suport;
mes encara que estiga amb pena per no trobarte,
espere desprendre'm d'esta angoixa per a posarte.

Amor, dona'm una llum per a poder dir que puc;
amor, no em deixes buida de la teua presència,
que no vull fer mal a ningú en la meua partida,
però al menys dona'm valor per a deixar este món.

Amor, ja no te veig, no te sent, no te desitge,
ja no eres el dilema ni la ansietat que m'envolta,
ja estàs tan juny de mi, que no desitge mes que la mort,
perquè potser en ningun lloc me trobe que faça dolor.

Amor, per favor, si em vols una mica, dóna'm forces,
forces per a tindre el valor de deixar este món,
forces per a deixar ja este dia que m'envolta,
ajunyat de la gent i de les ganes de fer qualsevol cosa.

Autora: Rosa Mª Villalta

No hay comentarios:

Publicar un comentario