domingo, 12 de junio de 2011

SENTIMENTS

El record de coses pasades potser una millora,
o pot derivar en nostàlgia i en inseguretat.
Viure del passat es un greu error lògic,
perquè, minut o segón que passa, ja no torna.

Els sentiments poden jugar una mala passada,
al igual que les paraules "t'estime" son dorades,
pero el daurat pot fer-se brut i ser una farsa,
i aleshores no se pot viure en dites parales.

El son de l'amor es el millor antídot per viure,
per a riure, per a veure la vida amb color;
el son de l'amor acompanya a les persones bones,
i puja per damunt de la mentida i el dolor.

El somriure del present es important per a existir,
alçar-se i veure el dia amb un altre aspecte que ahir,
cantar en silenci la sort de viure és un plaer,
en silenci, sí, en silenci, per a disfrutar del ser.

La tristessa de la vida potser siga pasatgera,
tal volta siga el pensament malvat d'una errada,
la tristor qu'envolta els defectes que surgen,
però, potser, poden tindre una eixida per a millor.

El silenci no és sinò el contrari de la paraula,
el que disfruta sense cap companyia excepte el alma,
el que fa ple el cor de un buit d'esperança,
el que fa un nus en la gola i torna negre cada matinada.

L'amor es un don que es té sense demanar-lo,
es el company millor que pot tindre el cor,
el missatge millor que es pot donar sense por,
i la enveja d'aquell que no pot tíndre'l.

Els dons de la persona, són dignes de admiració;
són aquells que fan que la vida tinga un timó,
que cadascú siga el que duu el timó del seu vaixell,
per a arribar a bon port i ser feliç amb ells.

Els dubtes són aquells que no ens deixen caminar,
els que tanquen els ulls per a no poder disfrutar,
els que tenen la clau del nostre agafar la felicitat,
i anar amb els ulls tapats sense poder viure en pau.


Autora: Rosa Mª Villalta

No hay comentarios:

Publicar un comentario