sábado, 23 de julio de 2011

EN LA MATINADA

La meua ànima renaix,
el meu cos sent sense parar,
i cada bàtec del cor, naix,
en cada instant del meu somniar.

En els somnis sóc lliure,
no així en el art del plaer,
que no s'acosta ni en un somriure,
que s'allunya del meu ser.

Les sensacions són constants,
són fresques, plenes d'inquietud,
vullguera dir que son uns instants,
però el meu cos no és quietud.

El meu ànim es deixa dur, és ningú,
perquè no sóc capaç de pal.liar res,
i encara que puguera satisfer desitg algú,
me veig sóla ante la vida sense fer res.

Ara, en la soledat de la matinada,
quan tinc el dia sencer per a coses fer,
estic buida, massa buida, potser sense voler,
ja no importa si trobe o no trobe el plaer.

Rosa Mª Villalta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario