sábado, 23 de julio de 2011

JA NO PUC MES

JA NO PUC MÉS,
CAIC PER MOMENTS, PER ESTONES;
GENS TE CAP SENTIT PER A VIURE,
NO VEIG CAP LLUM O PORTA D'EXIDA.

JA NO PUC MÉS,
LA MEUA COBARDIA ES INMENSA,
PERÒ ENCARA MÉS EL DEIXAR LA VIDA,
QUE NO ME SERVEIX MÉS QUE PER A SOFRIR.

JA NO PUC MÉS,
LI DONE VOLTES AL MEU CAP, NO PUC VIURE,
NO SÓC NI DONA PER DONAR PLAER NI TINC VALIA,
TAN SOLS SUFRIX EN LA MEUA SOLEDAT, SENSE SOMRIURE.

JA NO PUC MÉS,
NO PUC EIXIR AL CARRER, CAP COSA M'AGRADA,
M'ESFORCE, SÍ, PERO NO FAIG PER PROPIA DECISIÓ,
ARA, JA, CAP COSA PUC FER JA,
ELS ANYS HAN PASSAT EN LA MATEIXA ANGOIXA,
I JA ES HORA D'ACABAR, D'ACABAR LA MEURA HISTORIA.

Rosa Mª Villalta

2 comentarios:

  1. Muy bonito el poema Rosa Maria, un placer leerte.
    te dejo mis saludos y deseo tengas
    un feliz fin de semana.
    un abrazo.

    ResponderEliminar
  2. Muchísimas gracias Ricardo por su presencia en este espacio y por sus palabras. La vida me persigue, no he podido dejarla pues no tengo suficiente valentía. Sólo me apena que vea estos poemas tan tristes que, a veces, trato de enmascararlos.
    Un abrazo y ¡feliz domingo!
    Rosa.

    ResponderEliminar