viernes, 22 de julio de 2011

QUAN LA VIDA PASSA SENSE PARAR

Canvia la nostra forma de mirar,
els nostres pensaments inquiets,
l'ànima que camina sense parar,
el nostre pas segons els intents.

La nostra inquietud mana el pensar,
sense dubte i amb pressa, pareixers,
ocultant la realitat, tancant el passar,
la nostra idea increpa el seu crèixer.

Hi ha dubtes, potser, tanmanteix reaccionar,
perquè el temps passa, no permaneix quet,
i la decisió és, doncs, qui ara fa el seu mirar,
i les conseqüències no són mes que el pas següent.

No hi ha que mirar darrere, no, doncs sino lluitar,
perquè lamentarse es el contrari de la veritat,
i quan abans agafen la vida per el seu costat,
més progresarem i deixarem que l'ànima puga pujar.

Potser que res es veja de la vida, del seu pasar,
potser que entre laments i angoixa, la pena creix,
i això es una creu a deixar i no desenvolupar,
perquè la pena... no val ni cedeix.

El temps passa sense dubtar, ni un segon permaneix,
mes encara que l'alegria no siga qui segueix,
no hi ha que donar-li l'esquena per molt dur el passar,
perquè amb pensa i angoixa, res se pot solucionar.

Rosa Mª Villalta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario