lunes, 8 de agosto de 2011

LA MEUA BAMBOLLA DE LA VIDA

No sé si existeix el destí, la sort; tan sols sé que les coses es consegueixen amb molt d'esforç.
Vull ser una dona plena, completa, segura de sí mateixa. Vull ser fort i arremetre els obstacles que la vida em presenta.
No sóc creient i això fa que la desesperança continuamente m'abrace.
Admire a eixes persones amb fé, amb creències, amb estímul d'avançar.
No vull caure de nou en un pou a fosques. En canvi, note la meua caiguda, a un buit sense arribar a ningun joc.
Tinc por, no deixe la meua por, la meua desconfiança en mi mateixa.
He prés la decisió de viure a sóles, de la meua llibertad, sí; però, ara, quan caic sense ninguna causa, quan me donen estes baixades tan fortes tinc massa por.
Vullguera poder ser una bona professional, sóc mestra, i tinc sempre la sensació de que faig mal les coses. M'allunye de tot el món, perquè pense que sóc l'única que faig les coses mal, l'única que no val, que sobra i jo mateixa em somergeix en la meua pròpia bambolla que no me permeteix crèixer i viure amb intensitat.
Ara, a setembre comença el nou curs, sí, i me pregunte si cal entrar o deixar córrer les coses que transcueixen sense anar, encara que la bambolla de la meua vida es vaja fent cada volta més gran.

Rosa Mª Villalta.

4 comentarios:

  1. me has dejado escritasbunas palabras tan hermosas como tu nombre.feliz noche
    besos
    MARINA.
    ***ESPIGAS DEL ALMA III***

    ResponderEliminar
  2. Muchas gracias Marina, tú sí que eres hermosa, y escribes y nos deleitas con hermosura.
    Muchos besos. Rosa.

    ResponderEliminar
  3. Nossa vc é D+...Amizade é muito bom ter... Melhor ainda, quando ganhamos amigos sinceros... Preservá-los então... Uma conquista...Bj no teu coração um final de semana iluminadooo bjbjbjbj

    ResponderEliminar
  4. Muchísimas gracias Valquiria por seguirme y por tus bellas palabras.
    Muchos besos. Rosa.

    ResponderEliminar