viernes, 19 de agosto de 2011

UN LLOC NO TROBAT

En el paradís del silenci,

en la quietud de la soledat,

en el naixement de este nou dia,

en el refugi del meu despertar,

hi ha un cor obert sense cesar.



En la meravella de la matinada,

en el lloc que vull trobar,

en la xicoteta meta que me propose,

en el manifest de este nou pensar,

haurà un xicotet lloc al que arribar.



En la inmensitat del dia que depara,

en el racó del cor, tan sensible,

en l'aire, en el vent, en el firmament,

allà on ningú sap que visc aferrada.



En la intensitat del color que le done al dia,

en el matís de la meua ànima, que perduda es troba,

en l'espectacle que depara el son de l'esperança,

en el pas, insegur tal volta, que done al matí.



Tal volta no siga tan dèbil com crega,

que la força estiga en el meu interior i no la veja,

que el temor a la vida, tan sols idea siga,

que camine lentament, per arribar a bona meta.



Tan sols sé que no sé on arribar ni com,

que camine desorientada sense nord, però amb eixir;

que m'esforçe para ser cada dia millor persona,

que l'important per a mi no es ser bóna,

sino créixer interiorment i veure les coses belles.



Rosa Mª Villalta.


No hay comentarios:

Publicar un comentario