viernes, 27 de enero de 2012

SI...

Si la falsedat no estiguera present,
si els objetius es pogueran conseguir,
si el cim no el posem alt sinó per adquirir,
si la vida sencilla ens agrada i no la inconsistent,
si volem trobar resposta a tots el dubtes i resistir,
si  la por ens acompanya i la decisió no es adient,
si el somriure no ens ix perquè la tristesa vol eixir,
si la voluntat és qui mana i encara se pot decidir,
si es decideix per una vida sana que ens faça anar volent,
si l'amor és qui mana i no la maldat del dolent,
si l'esperança ens agrada i es pot alcançar el seu existir,
si ens agrada l'amistat, l'humanitat, la pau i no desistir,
si la pasió, les petjades profondes i el plaer estan fent,
si la nova matinada, el nou moment, es viu sense fingir,
si no es troba raó ni port al que arrivar en el nostre seguir,
si la porta de la vida està oberta i la nostra idea és anar creient,
si el desig d'un nou dia ens arrassa i vivim intensament el present,
si som nosaltres els responsables del nostre pas i eixir,
si, finalment, la vida ens acompanya i podem el dia resistir,
aleshores, obrim els ulls i tots els sentits i, amb el cor i el pensament,
caminen nous pasos que ens facen cada dia ser millor gent.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

domingo, 22 de enero de 2012

CONFOSOS SENTIMENTS

La pau comença en un mateix,

en l'interior de l'ànima que creix,

en el secret més íntim que flueix,

en la paraula sincera que influeix.


L'amor comença dins del cor,

s'apren tal volta fen-se major,

s'observa però no es troba el color,

s'allunya sense voler i amb dolor.


Els somnis, poden fer-se realitat,

si es lluita per allò on arrivar de veritat,

si se'n va pel camí que duu a la prosperitat,

si un mateix no s'enganya en la seua claredat.


La melancolia serveix per a donar pas al record,

manté la tristesa i permaneix en la tristor,

mes hi ha que viure en el present i no en l'anterior,

perquè la vida passa i és temps d'allunyar el rencor.


El present, el ara es el que val,

el moment que es viu com cal,

la tristor o l'alegria com tal,

decidint si volem o no el mal.


L'ahir no ens serveixper a res,

sinó per a aprendre de les errades,

mes mijor deixar petjades,

per a no perdre la meta que val més.

 
I la por n'hi ha que deixarla de bades,

per a caminar amb decisió i grans dades,

i fer que la valentia face entrades,

a l'alegria i l'esperança iluminades.



Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

martes, 17 de enero de 2012

El laberint de la vida

Una eixida vull trobar en este laberint de la vida,
una estrela que me guie en esta obscuridad obstinada,
una porta que s'òbriga, que done pas a l'esperança,
una confiança que no en tinc, tal volta una paraula;
la meua ànima perduda de plaer i de relevància.

Una felicitat xicoteta que done un pas a la mancança,
una claredat enmig de l'oscuritat que m'envolta i m'abraça,
una peça de la vida per a completar la meua desconfiança,
l'amor tal volta que no puc donar perquè la soledat m'abraça,
el raonament, la lògica, en un cor perdut en la ignorància.

Un pensament positiu, la certesa de que hi ha camí,
una meta perduda que arribe a bon fí,
un objectiu, un port al que arribar amb bon destí,
una mirada cap avant i no cap arrere que visca el avuí
el moment, el present es el que importa, que que dona de sí.

La voluntat no és solament la que conta i guanya,
ni el propòsit d'arrivar a qualsevol meta extranya,
ni la confiança ni el desig encara que siga llunyana,
potser la soledat i el pensament donen canya,
pero en l'interior del cor no existeix res que enganya.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

sábado, 14 de enero de 2012

AL VIURE LA VIDA...

La vida pot ser intensa si es vivida,
si la fantasia no s'allunya dia a dia,
si cada instant és un regal de delícia,
si  l'esperança no és perd en la llunyania,
si la tristesa s'agota i dona pas a l'alegria,
si la meta, l'objectiu no es deixa per a un altre dia,
si els records es deixen per a actuar sense melancolia,
si els bàtecs del cor, son seguits amb sintonia,
si la nostra existència deixa petjada i consciència,
si el nostre passar no és agotament sino vivència.

Els nostres dubtes poden no ser resolts,
potser perquè són profunds i sense moltes raons,
potser per desconfiança o simplement per temor,
potser que la vergonya faça la seua aparició,
potser per falta de creència, de fe, de gran dolor,
potser perquè el pensament no para i faça el seu racó,
potser l'absència de costum a traure solucions,
potser la manca de conciència a noves situacions,
potser perquè no és fàcil decicir per certes accions,
accions que ens porten al camí de l'il·lusió.

La claredat i la veritat són camí de l'amistat,
el refugi de les persones que pensen amb sinceritat,
el present inolvidable que és gran en la infinitat,
la companyia plena amb amor i intensitat,
les paraules esperades que no es poden oblidar,
els consells oportuns de la persona que vol amb sinceritat,
la confiança i  l'esperança de que l'amistat és fa realitat,
el símbol i el llum de que no haurà oscuritat,
la presència, el signe, de que mai serà falsetat,
la pau, l'alegria, la demostració de la felicitat.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester


lunes, 9 de enero de 2012

No m'agrada la vida

La vida m'acompanya i no sé perquè;
els meus sentiments, buits, sense color,
veuen cada nou dia negre i sense sensacions.

El meu cor bateja sense preguntar-me res;
sí, té vida, ell no pregunta si vull o no vull vida;
la meua ànima, sense ànim, sense il·lusió,
és el secret on no puc arrivar jo.

M'alce de nou sense saber perquè,
aniré a un treball sense apenes poder,
les forces me fallen i la cobardia m'apremia,
i jo, sense saber què fer, visc passant el temps.

Ja no sé cóm deixar la debilitat,
com fer que la valentia entre en la meua vida;
ja no sé com pensar per a voler el nou dia,
ni com mirar el dia quan tot és difícil i fosc.

No m'agrada viure, no;
no m'agrada existir sense cap il·lusió,
no m'agrada deixar passar els dies,
sense que la meua història tinga un valor.

Tan sols sóc una xicoteta i humil persona,
que no sap on va i on va arrivar,
tan sols sóc una inepta e inútil,
que no pot deixar mai el pou en que es troba.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

sábado, 7 de enero de 2012

COSES DE LA VIDA

Començar un nou dia,
veure la vida de nou,
obrir el ulls plens de vida,
aprofitar cada instant sense por.

Lluitar per alguna meta,
somiar desperta sense temor,
fer realitat la fantasia,
i dedicar temps a la reflexió.

Esperar no duu a ningún lloc,
fer alguna cosa canvia l'acció,
i per a obtindre canvi en esta vida,
no se pot parar i esperar a que vinga.

L'amor sorgeix de l'interior,
en primer lloc acceptant-se un mateix,
obrint el cor amb prudència,
i amb sinceritat, confiança i paciència.

L'esperança tal volta no siga,
ni la fe en un deu ni en persona alguna,
però la vida es fa molt difícil,
sense creure ni esperar cap paraula amiga.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester


viernes, 6 de enero de 2012

M'agradaria

M'agradaria donar-te un regal,
un regal que durara sempre,
una amistat duradera i sense final,
una actitud positiva que mai vullgeras deixar.

M'agradaria ser valenta i anar cap avant,
no pegar-li voltes al meu cap,
cridar al vent que m'agrada la vida,
i pensar en positiu i voler caminar.

M'agradaria no tindre angoixa i inferioritat,
crèixer com a persona cada dia lluitant,
tindre el coratje per a enfrentar-me a les dificultats,
i deixar la meua por i les ganes de no anar caminant.

Però tan sols sóc una dóna sense forces,
en el que el cap no li deixa funcionar,
en el que l'esperança la pergué fa molts anys,
i no sap com recuperar-la per a viure en pau.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

jueves, 5 de enero de 2012

EL QUE ME DONEU

El teu somriue és un regal,
pero el somriue del cor,
i no aquell que se fa als llavis,
aquell que tan sols és un signe,
de fer al cos un gran favor.

Les teues mans són un plaer,
quan acaricies el cos d'algú,
quan poden asir a una persona,
que no té esperança ni fe,
i són agafades amb il·lusió.

La teua sinceritat és un encant,
que dona esperança i felicitat,
que és un símbol de fidelitat,
per a una amistat plena i gran,
per a que la soledat se'n vaja ja.

Els teus ulls lligen estes paraules,
uns ulls plens de vida i acció,
i jo, amb el cor que em bateja,
tan sols sóc una xicoteta estrela,
que vol donarte amistat, llum i amor.

Autora: Rosa Mª Villalta

martes, 3 de enero de 2012

Quan el cervell treballa

Pensaments que invaeixen el nostre cor,
sentiments que penetren en la nostra raó,
desitjos no cumplits que deixen dolor,
aïllament que tan sols es queda en un racó.

Paraules inmerses que tenen gran valor,
renuncia a una vida per a tindre il·lusió,
petjades que marquen un camí de calor,
dubtes que ens aguarden amb la desolació.

Plaer que produeix l'adquisició de l'amor,
preguntes sense respostes sense traició,
moments intensos per a viure sense temor,
intenció de viure cada instant amb pretensió.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

lunes, 2 de enero de 2012

No vull

No vull caure en un pou,
ni veure el sol oscur i sense calor;
no vull caminar sense destí,
sino donar pasos xicotets i amb sentit.

No vull sentir la tristesa en el meu cor,
ni callar quan puc donar algun suport;
no vull esperar sense fer res,
sino fer sense esperar cap interés.

No vull caminar a soles la meua vida,
ni donar problemes ni cap renúncia;
no vull pasar sense deixar petjada,
sino anar pel camí de l'alegria.

No vull pensar mes que en el present,
mes encara que siga descontent;
no vull sentir mes que ganas de viure,
i donar de mi tot allò que traga un somriure.

Autora: Rosa Mª Villalta