domingo, 22 de enero de 2012

CONFOSOS SENTIMENTS

La pau comença en un mateix,

en l'interior de l'ànima que creix,

en el secret més íntim que flueix,

en la paraula sincera que influeix.


L'amor comença dins del cor,

s'apren tal volta fen-se major,

s'observa però no es troba el color,

s'allunya sense voler i amb dolor.


Els somnis, poden fer-se realitat,

si es lluita per allò on arrivar de veritat,

si se'n va pel camí que duu a la prosperitat,

si un mateix no s'enganya en la seua claredat.


La melancolia serveix per a donar pas al record,

manté la tristesa i permaneix en la tristor,

mes hi ha que viure en el present i no en l'anterior,

perquè la vida passa i és temps d'allunyar el rencor.


El present, el ara es el que val,

el moment que es viu com cal,

la tristor o l'alegria com tal,

decidint si volem o no el mal.


L'ahir no ens serveixper a res,

sinó per a aprendre de les errades,

mes mijor deixar petjades,

per a no perdre la meta que val més.

 
I la por n'hi ha que deixarla de bades,

per a caminar amb decisió i grans dades,

i fer que la valentia face entrades,

a l'alegria i l'esperança iluminades.



Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

3 comentarios:

  1. Muy bello poema. Me ha encantado visitarte. Saí a dar un paseito breve y me gustó pasar. Un abrazo.

    ResponderEliminar
  2. miles de gracias dulce y sensible poetisa por regalarnos la suprema belleza de tus versos, muchos besinos con todo mi cariño y admiración.

    ResponderEliminar
  3. La paz empieza en uno mismo,

    en el interior del alma que crece,
    hola vine a visitar y me encuntro con esta belleza de poema, que tan solo con la entrada dice todo=)
    saludos me encanto la lectura.

    ResponderEliminar