lunes, 9 de enero de 2012

No m'agrada la vida

La vida m'acompanya i no sé perquè;
els meus sentiments, buits, sense color,
veuen cada nou dia negre i sense sensacions.

El meu cor bateja sense preguntar-me res;
sí, té vida, ell no pregunta si vull o no vull vida;
la meua ànima, sense ànim, sense il·lusió,
és el secret on no puc arrivar jo.

M'alce de nou sense saber perquè,
aniré a un treball sense apenes poder,
les forces me fallen i la cobardia m'apremia,
i jo, sense saber què fer, visc passant el temps.

Ja no sé cóm deixar la debilitat,
com fer que la valentia entre en la meua vida;
ja no sé com pensar per a voler el nou dia,
ni com mirar el dia quan tot és difícil i fosc.

No m'agrada viure, no;
no m'agrada existir sense cap il·lusió,
no m'agrada deixar passar els dies,
sense que la meua història tinga un valor.

Tan sols sóc una xicoteta i humil persona,
que no sap on va i on va arrivar,
tan sols sóc una inepta e inútil,
que no pot deixar mai el pou en que es troba.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

1 comentario:

  1. mi querida y admirada poetisa ten presente que a veces tod@s nos sentimos vacíos de sentimientos y sueños , pero la formula consiste en salir a la calle y observar la sonrisa de un niño, un bello amanecer o atardecer, ver como las olas van una y otra vez a besar a la arena , y entonces te darás cuenta que este lujo que nos ofrece la naturaleza y nos hace testigos mudos de situaciones bellas son las que en realidad nos hace entender y comprender que esta vida merece la pena vivirla aún aunque a veces lo veamos todo negro y que si que valimos para algo mucho más de lo que nosotr@s pensamos.
    Miles de besinos de esta amiga admiradora de tu alma sensible y dulce de poeta.

    ResponderEliminar