sábado, 25 de febrero de 2012

JA NO BUSQUE, NO

Ja no busque la meua ànima optimista,
busque tan sols tranquilitat i sinceritat,
amb el cor plé de por, inclós buit,
amb la mà estesa, però confosa.

Ja no busque l'alegria de viure,
busque la serenitat del meu cor,
el plaer d'un dia sense pensaments amargs,
la valentia per a vèncer la por i la soledat.

Ja no busque l'amor que me puga donar plaer,
doncs no crec en eixe amor,
busque omplir el buit tan gran del meu cor,
tan buit com un pou sense aigua,
tan buit com la nit sense estreles.

Ja no busque  la valentia per a sobreviure,
tan sols me conforme amb la serenitat i la confiança,
ja no busque la garantia de l'amistat,
tans sols a soles em vull trobar,
amb els meus pensaments que són només paraules,
paraules que ixen del ànima trista i confosa,
paraules que donen o no el sentit del dia a dia.

Ja no busque no, ja no busque en tu l'esperança,
l'esperança naix del meu propi cor,
un desitg desfet per la meua realitat,
una fantasia que mai se fará incondicional,
i el meu cor, buit, sense desitjos,
fa el seu palpitar sense claredat i amb foscor total.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

domingo, 12 de febrero de 2012

DUBTES I DECISSIONS

Si la mentira eixira de la meua vida,
si la por es convertira en tot un valor,
si la vergonya es desfera com la neu,
si la desconfiança se n'anara lluny,
si la soledat fóra tan sols un moment,
i els pensaments anaren fent-se positius,
si la voluntad no es trencara pels dubtes,
i les forces no es debilitaren pel cansanci,
si no hi ha meta ni port al que arrivar,
no se pot caminar amb seguretat.
Si la inseguretat és qui mana,
i la delicadesa i la indecisió trenquen la calma,
si la desconfiança en un mateix comença ara,
si el silenci es por i no pensament ni ànima,
si prendre decisions porta a una enfermetat,
si deixar una cosa per altra es tristesa,
i no satisfacció, alegria i seguretat,
si la vida es dur a terme una decisió,
perque viure no és romandre inert,
sinó reaccionar en cada situació,
si som cadascú de nosaltres qui porta el timó,
aleshores, prenguem el valor necessari,
pero a que el vaixell a la deriva no vaja,
perquè per molt mal que el vent bufe,
som cadascú de nosaltres qui a terme a d'arrivar,
i si no el portem amb decisió i confiança,
potser en ningún port podrem els arrels anclar.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

domingo, 5 de febrero de 2012

EM DEIXE FLUIR...

Em deixe fluir per un altre dia,
per una nova mirada de la vida;
em preocupe pel present, pel ara,
i no pel després, no pel què passarà.
No m'agrade gens ni mica,
m'odie i no puc evitar este sentiment,
esta forma de viure que m'abrassa,
me desola i no vull saber res de res.
Em deixe influir per una paraula,
per un gest, per un sentiment;
a voltes, pense que estic buida,
que no crec en res, que no sóc res.
A voltes, quan l'oscuretat m'acompanya,
quan els meus sentiments són dolorosos,
m'amague en mi mateixa,
esperant, tal volta a que canvien.
I es un error, sí,
la vida es meua i sóc jo qui la canvia,
sóc jo la que actúa o la que res fa,
però sense voler-me res de res,
sense tindre valor algú,
qualsevol força que puga tindre, se desfà.
Em deixe influir per el meu dia,
no pense en què faré o no en aquest despertar,
tan sols sé que he obert els ulls de nou,
i m'arrastre sense plaer i sense cap port on arrivar.
Em deixe fluir... sí, em deixe,
perquè el meu cor ja no sap qui o què sóc jo;
el meus pensament no tenen lògica,
i vaig cap ací i cap allà sense cap. il·lusió.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

viernes, 3 de febrero de 2012

TAN SOLS... ESTIC

Estic perduda en un mon d'obstacles,

on no saber agafar el timó de la meua vida.

Estic confosa, sí, a pesar de l'edat,

a pesar de que els dies m'han passat.

Estic perduda en una vida desesperada,

on els dies passen sense cap esperança.

Estic pensant en la meua desparició,

en deixar esta vida sense ninguna raó.

Estic descentrada, cansada, amb temor,

perque no crec en cap cosa i en l'amor.

Estic... tant sols això... estic,

i la meua vida passa ... passa tant sols resistint.



Autora: Rosa Mª Villalta Ballester