domingo, 5 de febrero de 2012

EM DEIXE FLUIR...

Em deixe fluir per un altre dia,
per una nova mirada de la vida;
em preocupe pel present, pel ara,
i no pel després, no pel què passarà.
No m'agrade gens ni mica,
m'odie i no puc evitar este sentiment,
esta forma de viure que m'abrassa,
me desola i no vull saber res de res.
Em deixe influir per una paraula,
per un gest, per un sentiment;
a voltes, pense que estic buida,
que no crec en res, que no sóc res.
A voltes, quan l'oscuretat m'acompanya,
quan els meus sentiments són dolorosos,
m'amague en mi mateixa,
esperant, tal volta a que canvien.
I es un error, sí,
la vida es meua i sóc jo qui la canvia,
sóc jo la que actúa o la que res fa,
però sense voler-me res de res,
sense tindre valor algú,
qualsevol força que puga tindre, se desfà.
Em deixe influir per el meu dia,
no pense en què faré o no en aquest despertar,
tan sols sé que he obert els ulls de nou,
i m'arrastre sense plaer i sense cap port on arrivar.
Em deixe fluir... sí, em deixe,
perquè el meu cor ja no sap qui o què sóc jo;
el meus pensament no tenen lògica,
i vaig cap ací i cap allà sense cap. il·lusió.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

2 comentarios:

  1. A veces no podemos evitar sentirnos de esta manera, muy bellas y nostalgicas letras.
    Amiga, gracias por tu visita en mi espacio y por tus palabras...ya te sigo.
    Un inmenso abrazo.

    ResponderEliminar
  2. gracias por regalarnos tan bellos versos dulce poetisa, muchos besinos con todo mi cariño y admiración.

    ResponderEliminar