sábado, 25 de febrero de 2012

JA NO BUSQUE, NO

Ja no busque la meua ànima optimista,
busque tan sols tranquilitat i sinceritat,
amb el cor plé de por, inclós buit,
amb la mà estesa, però confosa.

Ja no busque l'alegria de viure,
busque la serenitat del meu cor,
el plaer d'un dia sense pensaments amargs,
la valentia per a vèncer la por i la soledat.

Ja no busque l'amor que me puga donar plaer,
doncs no crec en eixe amor,
busque omplir el buit tan gran del meu cor,
tan buit com un pou sense aigua,
tan buit com la nit sense estreles.

Ja no busque  la valentia per a sobreviure,
tan sols me conforme amb la serenitat i la confiança,
ja no busque la garantia de l'amistat,
tans sols a soles em vull trobar,
amb els meus pensaments que són només paraules,
paraules que ixen del ànima trista i confosa,
paraules que donen o no el sentit del dia a dia.

Ja no busque no, ja no busque en tu l'esperança,
l'esperança naix del meu propi cor,
un desitg desfet per la meua realitat,
una fantasia que mai se fará incondicional,
i el meu cor, buit, sense desitjos,
fa el seu palpitar sense claredat i amb foscor total.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

2 comentarios:

  1. Rosa quien no se ha sentido asi en alguna etapa del camino?
    Algunas veces es mejor detener el paso, y descansar, reflexionar,y relajase, y dejarle Dios las riendas, y es entonces que vemos su grandesa manifestarse.
    Un enorme abrazo.

    ResponderEliminar
  2. "Ja no busque l'amor que me puga donar plaer,
    doncs no crec en eixe amor,
    busque omplir el buit tan gran del meu cor,
    tan buit com un pou sense aigua,
    tan buit com la nit sense estreles."

    Me gusta mucho todo tu poema, pero en especial estos versos. Entiendo y comparto todo su contenido. Ha sido un placer leerte.

    Petons.

    ResponderEliminar