sábado, 24 de marzo de 2012

POTSER LA PRIMAVERA

Ara, potser la primavera,
potser siga un somni, una fantasia,
estic en els teus braços estesa,
mirant al cel i gaudint la teua bellesa.

Les teues mans acaricien els meus pits,
jo, envaïda per la pasió, em deixe fluir,
i tú, amb la mateixa sensació,
me mostres el teu membre nu.

Ara sóc jo, qui desitja un encontre pasional,
una caricia, unes mans que me invaeixen,
i tu, com si també ho desitjares,
em penetres sosegadament amb delicadesa.

Jo, continúe, desitjant els teus besos,
els nostres cossos parlen per sí mateixos,
ens sobren les paraules, les sensacions,
ens falta encara viure el nostre desitg.

Els meus pits et demanen, i tú sense parar,
pases la teua boca per un mentre acaricies l'altre,
estem bojos tal volta, tal volta siga amor,
tal volta no torne a pasar-nos tales sensacions.

Però ara nosaltres continuem la nostra feina,
sent lliures i conscients del que fem,
disfrutant cada instant de la nostra sort,
i sense deixar segons per a viure el plaer.

Potser siga una fantasia feta, en primavera,
la il·lusió de dos cossos entregats de la matexia manera,
potser siga un amor interminable,
que comença per una nit amb molta ternura,
i no acaba perquè tots dos tenim la mateixa locura.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

domingo, 18 de marzo de 2012

SENSACIONS INCONGRUENTS

Estic buida de sentiments,
pero estic plena de desitjos,
desitjos que no poden ser satisfets,
perquè la realitat els fa tan sols caprixos.

Estic nerviosa, inquieta,
no sé que em passa però res vull,
tan sols uns braços que m'abracen,
y una veu que em diga que anem junts.

Tanmateix, ja no sé si destige,
perquè la fantasia a res aplega,
mes per més que jo vullga,
la soledat i jo fem una bona parella.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

sábado, 10 de marzo de 2012

SENSE PODER

Qué absurda és la vida sense sensacions!
Quin embolic és la vida tan plena d'osbtacles!.
Esperant, només, a que el temps passe,
sense desitjar res mes que el dia s'acabe.

Quina distància hi ha per a trobar la serenitat?
Quin és l'equilibri per sentir la seguretat?
On está la confiança, la valentia, la força,
on s'allotja per a anar de pressa i sense temor?

Potser no trobe la seguretat mai en mi mateixa,
potser existisca l'amor mes prop del meu cor,
potser la seguretat siga cosa de un mateix,
però, ací, a soles,  ja no tinc esperança ni fe.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester