sábado, 24 de marzo de 2012

POTSER LA PRIMAVERA

Ara, potser la primavera,
potser siga un somni, una fantasia,
estic en els teus braços estesa,
mirant al cel i gaudint la teua bellesa.

Les teues mans acaricien els meus pits,
jo, envaïda per la pasió, em deixe fluir,
i tú, amb la mateixa sensació,
me mostres el teu membre nu.

Ara sóc jo, qui desitja un encontre pasional,
una caricia, unes mans que me invaeixen,
i tu, com si també ho desitjares,
em penetres sosegadament amb delicadesa.

Jo, continúe, desitjant els teus besos,
els nostres cossos parlen per sí mateixos,
ens sobren les paraules, les sensacions,
ens falta encara viure el nostre desitg.

Els meus pits et demanen, i tú sense parar,
pases la teua boca per un mentre acaricies l'altre,
estem bojos tal volta, tal volta siga amor,
tal volta no torne a pasar-nos tales sensacions.

Però ara nosaltres continuem la nostra feina,
sent lliures i conscients del que fem,
disfrutant cada instant de la nostra sort,
i sense deixar segons per a viure el plaer.

Potser siga una fantasia feta, en primavera,
la il·lusió de dos cossos entregats de la matexia manera,
potser siga un amor interminable,
que comença per una nit amb molta ternura,
i no acaba perquè tots dos tenim la mateixa locura.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

3 comentarios:

  1. Estou feliz em poder estar aqui
    para deixar meu carinho ,
    pois inumeras vezes não esta sendo possivel.
    Minha eterna gratidão por sua amizade ,
    que alimenta de esperança os dias meus.
    Deus abençoe seu final de semana beijos meus com
    muito carinho,
    Evanir..

    ResponderEliminar
  2. Amiga hoy tu poema es sensual, destila amor y deseo, bello, muy bello.
    Un abrazo grande.

    ResponderEliminar
  3. Divino poema y divina fantasía..precioso Rosa, es un placer visitar tus letras, gracias por ser y estar..un beso de buenas noches..

    ResponderEliminar