domingo, 29 de julio de 2012

DIC QUE NO ...

Dic que no a la falsedat i la fantasia,
als rumors i a tot tipus de mentira,
al silenci, a la soledat i a la decidia,
a la desesperança, a qualsevol enveja,
al temor, la pèrdua i a la melancolia.
 Dic que no a la venjança i forta ira,
al instint que pot provocar desgràcia,
a la debilitat, a la regressió, a la fugida,
al so amarg, a la tristesa, la rutina,
a la desventura, la passivitat, la presa.
 Dic que no a l'enyorança, al trist dia,
a l'enemistat, la impaciència, la carestia,
a l'empitjorament, la incongruència viscuda,
a l'egoisme, la intranquil·litat,  l'angoixa,
al surrealisme, la subjectivitat percebuda.
 Dic que no a tot allò que m'allunya del be,
a tot aquell que m'impedeix créixer,
a la distància que guarda el meu propi ser,
al temps viscut que ja no he de posseir,
dic que no ... a la negació del voler.
 Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

viernes, 27 de julio de 2012

SI SUCCEIX O NO LA VERITAT


Tan sols la veritat sap entendre,
que poesia i vida són d'entendre,
que salut i felicitat són gran tindre,
que son i melodia són un saber,
que riquesa i don són un voler.

 Si la veritat fóra entesa,
com la flama que sap encendre,
com la mà que hi ha que estendre,
com la saviesa que té influença
com la flor que pot sorgir.

 Sense la veritat no existeix meréixer,
que plor i caiguda puga retindre,
que valor i fe puga a la fi cedir,
que temps i espai succeir,
que victòria i lluita el seu aparéixer.

 Tan sols sol ser la veritat el retornar,
el principi de no desitjar caure,
el fi del silenci, el creure,
la clau del regne del plaer,
la immensitat o no del voler.

 Autora: Rosa Mª Villalta Ballester














jueves, 26 de julio de 2012

JA CAP COSA POT SER COM ABANS

Ja cap cosa pot ser com abans,
l'edat canvia, el somni canvia,
canvia el murmuri, el recorregut,
canvia el parrup, la fragància.

Ja cap cosa pot ser com abans,
les vivències passades o sorgides,
la tendresa, el dolor, la bellessa,
la visió de la vida i la seua frescor.

Ja cap cosa pot ser com abans,
el temor, la ignorància, el dubte,
canvia la decisió presa, ruda,
canvia el pensament, la postura.

Ja cap cosa pot ser com abans,
la infància, la joventut enyorades,
el buit, el pensament errant,
paraules absurdes, tal volta mudes.

Ja cap cosa pot ser com abans,
ni el temps, ni el pas, ni la presa,
ni confiança ni esperança iguals,
ni el dubte, la pressió, ni compassos.

Ja cap cosa pot ser com abans,
com abans de tindre anhels,
com abans de veure falsedats,
com abans de sentir desvetlaments.

Ja cap cosa pot se com abans,
no com abans de somiar despert,
no com abans de passar distants,
no com abans de trobar lo cert.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

sábado, 21 de julio de 2012

QUANT VIVIM


Alguna volta el sol per fi donarà pas,
sense cremar el present i no el passat;
alguna volta se n'aniran per fi les tristeses,
sense deixar per això amar lo somiat.

 Es possible viure el ara intensament,
deixant al passat el seu passar i la seua petjada;
es possible no angoixar-se pel demà,
doncs el demà es possible que ni aparega.

 Tal volta el pressent no tinga objectiu,
tanmateix no hi ha dubte que ha naixcut;
mes el hui, el ara, està succeint,
mes ara mateix no sé qual és el seu destí.

 Y ... el ara ... el pressent és el que compta;
i potser que el dia siga gris o solejat,
mes en la nostra consciència, en el nostre passar,
se pot aconseguir ... este dia ... il·luminar.

 De què serveix el dolor per cap cosa que no existeix,
de què serveix quedar-se amb alguna cosa que ja passà;
per a què aferrar-se al bé o lleig passat,
si es ara quan visc, quan puc fer qualsevol cosa?.

 Per a què pensar en cap cosa que encara no ha succeït,
per a què somiar ara i no fer cap comés,
tal volta per por a que no puga ser complit,
doncs ningú ... ningú ... pot endevinar el que no ha ocorregut?

 Autora: Rosa Mª Villalta Ballester






LA MÚSICA


La  música estremeix l'ànima,
alleuja i calma la desil·lusió,
embelleix el pas i la petjada,
dona vida i color al seu entorn.

 La música és el pilar del son,
el millor camí per a l'amor,
la tendresa que provoca color,
do, art, gràcia, pura passió.

 La música agraeix la calma,
el silenci, la paciència, la flama,
encén la llum de l'esperança,
dona vigor i entén de mancança.

La música és la vivència reial,
el millor amagat de l'ideal,
el regal immens de lo natural,
la debilitat i la força integral.

 La música naix de la grandesa,
de la nota que realça la subtilesa,
de l'harmonia, de la millor estela,
del pentagrama que viu i anhela.

 La música és amistat i força,
el major record de la riquesa,
la immensitat del llenguatge cec,
la millor manera de somniar bell.

 La música es veritat i companyia,
això que és simple i és carícia,
això que no mor sinó que creix,
i amb el temps sense dubte cedeix.

 Autora: Rosa Mª Villalta Ballester