sábado, 21 de julio de 2012

QUANT VIVIM


Alguna volta el sol per fi donarà pas,
sense cremar el present i no el passat;
alguna volta se n'aniran per fi les tristeses,
sense deixar per això amar lo somiat.

 Es possible viure el ara intensament,
deixant al passat el seu passar i la seua petjada;
es possible no angoixar-se pel demà,
doncs el demà es possible que ni aparega.

 Tal volta el pressent no tinga objectiu,
tanmateix no hi ha dubte que ha naixcut;
mes el hui, el ara, està succeint,
mes ara mateix no sé qual és el seu destí.

 Y ... el ara ... el pressent és el que compta;
i potser que el dia siga gris o solejat,
mes en la nostra consciència, en el nostre passar,
se pot aconseguir ... este dia ... il·luminar.

 De què serveix el dolor per cap cosa que no existeix,
de què serveix quedar-se amb alguna cosa que ja passà;
per a què aferrar-se al bé o lleig passat,
si es ara quan visc, quan puc fer qualsevol cosa?.

 Per a què pensar en cap cosa que encara no ha succeït,
per a què somiar ara i no fer cap comés,
tal volta per por a que no puga ser complit,
doncs ningú ... ningú ... pot endevinar el que no ha ocorregut?

 Autora: Rosa Mª Villalta Ballester






No hay comentarios:

Publicar un comentario