martes, 21 de agosto de 2012

NECESSITATS I DESITJOS

Creure, no creure, créixer, permanéixer?
El meu cos demana vida y la meua ment decaure,
la sensació de plaer està llunyana potser,
però el desig d'arribar a ell un pas més.

Desitjar, anhelar, disfrutar, tal volta somiar?
L'excitació va en augment, sense res passar,
la pell demana contacte, el meu cor desitja amar,
però la meua por no em deixa que m'expresse mar.

Primavera, tal volta un nou despertar?
La confusió és un mal sense sabor ni llibertat,
el present és el lament d'un no volar,
però les ales, tan sols em deixen soledat.

Envolar, alçar el vol, vida emprendre?
La meua ànima se ressent de res poder fer,
el bressol de la tristesa no va aconseguir el seu retorn,
més el mant de l'alegria demana un pas més.

Plorar, sentir, enlairar sense rumb portar?
La tempesta no cessa, mes no per voluntat,
les idees flueixen sense saber a on arribar,
però la inquietud no sols és ja necessitat.

Desassossec, infern, tal volta un cremar?
La flama de la vida desperta sense esperar,
i encén tot el meu ésser en un gran anhelar,
anhel d'algú al meu costat per a disfrutar.

I el temps passa, sí, i el meu somni sense realitat,
doncs més que somni és un turment real,
la meua pell, les meues sines, zones íntimes, la seua edat,
i el desig d'aplacar les seues ànsies, tan sols un ideal.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

VIURE

Potser confiar és una mina d'or,
tindre amistat és una gran regal,
poder escoltar és un don essencial,
saber amar és cosa molt especial.

Sentir estima és el camí ideal,
poder somiar per a desitjos despertar,
crear somriures és un plaer total,
assaborir els dies cosa a realitzar.

Caminar sense presses és necessitat,
per a cada instant poder apreciar,
expressar paraules amb sinceritat,
albergar l'esperança de trobar.

Projectar metes, és inseguretat,
forjar anhels per a arribar a saciar,
pal·liar necessitats no té edat,
dubtar de les fantasies és raonar.

Idealitzar realitats és especial,
quan el buit tendeix a cridar,
aconseguir la derrota és pas real,
aprendre de l'error és apreciar.

Viure cada moment és realitat,
créixer cada instant en amar,
plorar penes és melodia que cessar,
augmentar somriures una finalitat.

Augmentar la dita és capacitat,
beure de l'alegria, un gaudir,
pensar tan sols en un pas a donar,
doncs el cor té inmensitat.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester