martes, 24 de junio de 2014

DESIGUALS


Desiguals en les classes socials,
potser és cóm es veu la vida,
o més bé cóm és la seua realitat;
cóm es rep la humanitat en pell,
i no il·lusions que mai podran ser.
Desiguals en el tracte en altres:
això, quina explicació pot donar;
si, tot cor sensibilitat precisa,
i l'estima i delicadesa utilitza
i no llunyania i ignorància bruta?
Desiguals és una veritat global,
sense fronteres, gens a guanyar;
cap desig per a un bon millorar;
més bé, tristesa e inferioritat,
i no pensaments cap a integrar.
Desiguals, sí, això sense dubte;
a voltes, pel nombre de riqueses;
potser, l'aspecte físic trobat;
tal volta, per l'alegria o tristesa,
i, ..., mai ..., pel cor arreplegat.
Desiguals sí, en tot lloc, realitat;
tal volta volent per a fer el mal;
pitjor si ja sols en el pensament;
ignorància d'allò que és milloria,
i, ..., consciència, si es té, fallida.
Desiguals ... encara que es calla;
inoportuna sempre i insolidària;
amagant l'esperança imaginària;
replegant falsedat indesitjada;
i, sense dubtes, ... en grandària.
Desiguals ... d'això no cap dubte;
nasquem diferents, ..., sí, ....;
tanmateix, si som persones, ...,
iguals en oportunitats i tracte.
Desigualtat sent tots humans,
ni té raons ni cap lloc a trobar.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester


domingo, 15 de junio de 2014

ARA ...



Ara, quan el temps passa,
la incertesa és qui guanya;
tal volta per la indecisió;
potser,  per falta d'il·lusió.
Ara, quan tot pot fer-se:
quan l'edat és gran valor;
sense límits ni privacions;
això que ... seria el millor.
Ara, quan ningú ens mana;
quan es perd si no es fa;
... potser ara a bon hora,
doncs abans cap finalitat.
Ara, quan el desig aplega,
quan voler es cosa plena,
les errades potser lliçons,
els pensaments ... accions.
Ara, quan el cor es tanca,
quan, dolgut, tot rebutja;
la decepció és com pluja;
l'ànima sense esperança.
Ara, amb el pas de temps,
és quan es veu tot lo fet;
o la mancança d'una vida,
perduda sense cap profit.
Ara, amb un present real;
que es naix al despertar,
lo millor és aprofitar-ho,
per a no enyorar-ho demà.
Ara ... ara ... més que mai,
puc dir amb gran certesa,
que, sense cap motivació,
gens ni cap té el seu valor.


Autora: Rosa Mª Villalta Ballester


miércoles, 11 de junio de 2014

POSSIBILITATS



Si no és possible somniar,
quina esperança replegar?
Si tan sols la soledat viu,
sense cap solució ni desig;
si ni paraules ni cap acció,
un fum de rebuig amb raó.
Potser hi haja humanitat:
molt amagada ha de estar.
Tal volta l'amistat estiga,
o tot siga  gran mentida.
Perquè la il·lusió es mitiga,
quan cap sentit la vida dóna.
Cadascú té una sensibilitat,
un veure la vida individual:
la realitat és la mateixa?
Existeixen circumstàncies,
amb igualtat de condicions?
Es pot pensar en un canvi,
quan la vida et dóna colps?
Tot és tan possible o ideal,
com tan insegur i falsedat.
I ... no tot es pensament ...
sinó realitat sense solució;
no tot és desig ni voluntat,
sinó l'acceptació en acció.
I això és la vida ... realitat:
estimar-la o no, ..., claredat.
A qui la volga ... ¡a viure-la!;
i a qui no ... un altre cantar.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester