domingo, 15 de junio de 2014

ARA ...



Ara, quan el temps passa,
la incertesa és qui guanya;
tal volta per la indecisió;
potser,  per falta d'il·lusió.
Ara, quan tot pot fer-se:
quan l'edat és gran valor;
sense límits ni privacions;
això que ... seria el millor.
Ara, quan ningú ens mana;
quan es perd si no es fa;
... potser ara a bon hora,
doncs abans cap finalitat.
Ara, quan el desig aplega,
quan voler es cosa plena,
les errades potser lliçons,
els pensaments ... accions.
Ara, quan el cor es tanca,
quan, dolgut, tot rebutja;
la decepció és com pluja;
l'ànima sense esperança.
Ara, amb el pas de temps,
és quan es veu tot lo fet;
o la mancança d'una vida,
perduda sense cap profit.
Ara, amb un present real;
que es naix al despertar,
lo millor és aprofitar-ho,
per a no enyorar-ho demà.
Ara ... ara ... més que mai,
puc dir amb gran certesa,
que, sense cap motivació,
gens ni cap té el seu valor.


Autora: Rosa Mª Villalta Ballester


No hay comentarios:

Publicar un comentario