miércoles, 11 de junio de 2014

POSSIBILITATS



Si no és possible somniar,
quina esperança replegar?
Si tan sols la soledat viu,
sense cap solució ni desig;
si ni paraules ni cap acció,
un fum de rebuig amb raó.
Potser hi haja humanitat:
molt amagada ha de estar.
Tal volta l'amistat estiga,
o tot siga  gran mentida.
Perquè la il·lusió es mitiga,
quan cap sentit la vida dóna.
Cadascú té una sensibilitat,
un veure la vida individual:
la realitat és la mateixa?
Existeixen circumstàncies,
amb igualtat de condicions?
Es pot pensar en un canvi,
quan la vida et dóna colps?
Tot és tan possible o ideal,
com tan insegur i falsedat.
I ... no tot es pensament ...
sinó realitat sense solució;
no tot és desig ni voluntat,
sinó l'acceptació en acció.
I això és la vida ... realitat:
estimar-la o no, ..., claredat.
A qui la volga ... ¡a viure-la!;
i a qui no ... un altre cantar.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester






No hay comentarios:

Publicar un comentario