domingo, 21 de febrero de 2016

CARTA A LA POR






Bon dia desagradable por,
estàs en mí sense la meua voluntat i manes les meues accions.
Vullguera desfer-me de tu perquè no em fas gens bé i m’agradaria assabentar-me de la valentia i la decisió.
En tu tan sols m’ajunye de les decisions, tan importants en la vida. No fer res és fer, és decidir. Però tú me ho fal molt difícil.
Tota la meua vida has estar en mi, i tan sols demane una miqueta de valentia.
La vida és molt difícil en si mateixa i arriba certa edat que encara més. 
Hi ha que prendre decisions, hi ha que fer, hi ha que continuar vivint, a voltes en moltes dificultats i contradiccions.
M’agradaria molt que te n’anares de mi i que me deixares viure doncs ja m’has fet perdre molta vida.
El meu desig és que t’en vages i no tornes perquè no me puc moure en tu.
Estic decidida a fer el que siga en tal de no veure’t perque si alguna il·lusió es rabuda, amb tu se va molt molt juny.

A tu,  por, te dic que t’en vages i no tornes mai o, al menys que no em bloquejes com el fas. Tinc necessitat d’aprofitar el moment d’ara, de no deixar-lo passar, perquè si alguna cosa em dona rabia és deixar passar el temps pel bloqueig que em dones.
No estic disposta a perdre ni un minut més en tu; no estic disposta a que domines la meua vida.

Ves-t’en. Ja t’has alimentat dels meus moments des què sòc jove i no te permet ja que estigues paralitzant-me.
Sé que estaràs una i otra volta, i que tornaràs però jo ja no te rebrè de la mateixa manera.
He perdut molt de temps fent-te cas i ja és hora de dir-te adéu.

D’alguna manera i, encara que em coste, desitge aprofitar cada instant de la meua vida i per això, és necessària la teua despedida.

Desitge amb tot el meu cor, que deixes d’estar en mí.


Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

AIXÒ DE VIURE






Això de viure és molt difícil;
acceptar realitats que no agraden;
aprofitar el moment que ens passa;
lluitar per un somni que es faça;
fer del instant que pot poc faça.

Això de viure és instantani;
sense pensar un nou dia desperta;
sense voler es creix sense espera;
sense voler es vol amb certeça;
i sense certeça, l’amor comença.

Això de viure és una incògnita;
perquè amb el cor, que bateja,
es mou i és l’amor qui es meneja;
i, perquè a cada nou moment,
es naix i una petjada es deixa.


Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

sábado, 6 de febrero de 2016

UNA NOVA VIDA




Una paraula que tal volta no siga;
un abraç que mai potser arriba;
una il·lusió que molt amagada,
ix per a fer esperançat el dia.
Quan gran és una meta sorgida!
el valor de de deixar la por maldita;
quin valor la realitat assumida, 
que dona força per a una nova vida!.


Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

domingo, 24 de enero de 2016

ACTÚA







Tan sols una paraula em va fer reaccionar:
“Actúa” em va dir; i jo, el vaig ignorar.
Amb el pas del temps m’adone que la queixa,
 no és sino fer la oscuredat  més gran.
“Actúa” em va dir; i jo, sense fer cas.
Ara, amb el temps, no sóc la matexia,
perquè tan sols en fer, la claredat deixa.


Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

SOMNIAR








No vull quedarme sense somnis,
sense l’esperança d’una vida milor.
No vull abraçar a la tristesa,
que nit i dia no deixa cap cançó.
Vull tindre una xicoteta il·lusió,
que me faça un somriure tindre,
que m’alce l’alegria i la llibertat
que no encadene la meua marxa
ni em done oscuritat sino claredat.
Vull tindre somnis per a volar;
encara que siguen de veritat.
Vull tindre una xicoteta calma,
que deixe la tempesta al costat.
Vull un somni, encara que no gran;
i aseguda en el meu somniar,
alçar la mirada i el sol abraçar.


Rosa M. Villalta Ballester